Aina (Capítol 3)

El primer que va fer n'Aina quan es va despertar l'endemà al matí, i aquí cal dir que se'n va anar al llit farta d'esperar a Bonanat mirant la tele, va ser mirar l'espai buit de'n Bonanat al seu costat. Ahir vespre havia pensat que s'havia enfadat amb ella. Després que pot ser havia trobat a en Biel abaix i s'havien posat a xerrar. Després va pensar que possiblement jugués el Celtic de Glasgow --els gustos pel que respecta a futbol de Bonanat provenien de la seva tendra infància quan uns amics escocesos de la seva família, en Desmond i na Penny, li havien duit de regal la camiseta de retxes blanques i verdes de l'equip catòlic de la ciutat-- i pel fet de que jugués el seu equip possiblement se n'havia anat a cercar un bar amb parabòlica per veure-lo. La nit passada va fer zapping i va canviar de canal contínuament. Va sentir que el rei d'Espanya havia manat callar un dirigent indi a Xile i va pensar que possiblement les coses no havien canviat massa en cinc-cents anys.

Cansada, se'n va anar al llit. Volia esperar-lo desperta. N'Aina era una experta de la novel·la gràfica i en llegia contínuament. No debades havia fet el doctorat sobre el tema el qual li havia donat la somniada feina de professora d'història de l'art contemporani a la Universitat. Era una experta en el Maus de Art Spiegelman i en les sagues del Sandman i en el Watchmen. Havia fet aficionar a aquest gènere ocult de la literatura contemporània a tots els seus amics, i per descomptat, a Bonanat. Va agafar de la tauleta de nit el volum cinquè del Buda de Osamu Tezuka. Era la sisena vegada que el rellegia i li continuava semblant una obra mestra. Quan el va acabar, va agafar el sisè volum i durant la seva lectura, que en realitat era una espera, es va quedar adormida. Ara eren les vuit del matí i Bonanat no havia arribat al seu costat del llit. Es va aixecar despentinada i el va telefonar a un mòbil que no va donar senyals de vida.
Primer va pensar cabró, després es va demanar li haurà passat alguna cosa?
No sabia que fer, va dubtar entre fer-se el berenar o telefonar als amics i coneguts per saber si en sabien res. Bonanat entrava a la feina a les nou del matí. Pot ser tornaria per dutxar-se i partir. Però no va passar res perquè aquell dia, ja ho sabem, Bonanat no va anar a treballar.
M'ha deixat, va pensar n'Aina.

A fora plovia.

Va restar mirant per la finestra una bona estona. Va beure un cafè, va tornar a telefonar, aquesta vegada de manera compulsiva, al mòbil de Bonanat, que continuava desconnectat. Durant tot aquell temps va pensar moltes coses. Primer va repassar la seva relació durant els darrers mesos. Tot era normal. Es continuaven estimant, i ella pensava que de cada vegada més, ell continuava essent afectuós amb ella, la besava en arribar a casa i totes aquestes coses que fan les parelles que es duen bé. Per què se n'ha anat? Pot ser és mort.

Algunes estones mirava el seu propi telèfon i els etcètera de passar pena dins la casa.

Se li va ocórrer telefonar a la feina de'n Bonanat, la redacció d'un diari. Va marcar la seva línia directa, però quan el company de feina, en Joan, a l'altra banda de la línia va contestar dient "Bonanat?" n'Aina va entendre que tampoc havia anat a treballar. Va penjar sense dir paraula.

Aleshores va sonar el timbre de la porta.

N'Aina va mirar per l'espiell, a través del qual hi va veure l'espia oficial de la finca, la pansida senyora Cadernera. Quan n'Aina va obrir, la petita senyora va pegar una violenta coça a la porta i va entrar carregada amb dues bosses de fems.

-Aquests fems són vostres! --la va acusar mentre mostrava les bosses--. Hi ha cartes i factures que duen els vostres noms. (No sabia que pagàveu tant de telèfon.) L'he aguda d'agranar de l'escala. Era una vergonya! Tots els veïns la miraven al matí i ningú no la recollia! Una vergonya! No sé on arribarà el món, joveneta. Però que no teniu decència? L'he aguda d'agranar jo mateixa! Sí, jo mateixa! Això no ha de tornar a passar, nina. Aquesta és una finca decent. Els fems es treuen abaix, al contenidor, i no se tiren així per l'escala. On s'ha vist mai? On?

La senyora Cadarnera va sortir de la casa renegant i acusant després de llançar les bosses per la cuina.

N'Aina es va quedar mirant la porta. Va ser en aquell moment que va retornar al món. Havia d'entrar a donar classes a les onze.

Què fer? Què puc fer? es va demanar en veu alta.

Tres opcions:

A.- n'Aina no fa res. Va a treballar i no parla a ningú de la desaparició de'n Bonanat.

B.- n'Aina telefona als seus amics i a la policia. Comença la recerca de'n Bonanat.

C.- De camí a la universitat, n'Aina te un accident. Es desperta a l'hospital.

Vota