Karlov Most. (Capítol 5)

La llum de Praga a les nits allarga les ombres fins a transformar totes les figures en una espècie de Nosferatu particular, propi, com un Döppelganger independent i massa viu. Aquest fet, a la capital txeca es veu accentuat per la solitud dels carrers a determinades hores de la nit.
Bonanat va deixar la porta de l'hotel enrera. Alenava alterat. Havia baixat les escales corrents. Aina-Aina-Aina, no es deixava de dir. O era una visió? No, era ella, segur. No crec en les visions. Però el carrer era buit i l'única cosa que s'hi movia era la seva llarga ombra, que cercava racons on n'Aina es podria haver amagat. Va estar a punt de cridar el seu nom, però no ho va fer per prudència o per no despertar sospites estranyes a l'hotel o als veïns. I si Txèquia no és com allà? De cop, li va semblar haver vist una ombra fugidissa. Al cantó. Amagada i que fugia. No pot ser n'Aina, Bonanat, relaxa't, va. Ets a Praga, no allà. Ella no sap que ets aquí. No pot ser ella, però ho és. L'he vista, sí, era ella! Però si la vares deixar ahir vespre a casa! Si ara deu estar pensant en tu i en el per què no has tornat. La coneixes. No haurà ni telefonat als amics, ni a la feina, ni a la família per saber si saben res de tu. Haurà esperat. Sense dir res. Deu demanar-se coses, deu haver il·lustrat, fet de la nostra relació en els darrers mesos vinyetes de còmic per explicar-se la meva desaparició. Deu esperar que tornis. Es deu haver plantejat la meva mort?
Va girar el cantó de Mostecká cap a l'esquerra, entre caminant i corrents. Si no és ella, qui? Un somni? Una visió? I si fer el que faig és això, Bonanat, que has trabucat? Que has petat? Que has perdut el cap? Què? -Aina? Ets tu? Aina? --va demanar tímidament al buit, que res va respondre.
Es va demanar relax. Va recapitular. Havia estat una visió. Acabava de despertar-lo la trucada equivocada d'una anglesa. Estàs traumatitzat. N'Aina devia formar part del somni que tenies quan dormies. O quan eres allà. Va, no hi pensis més.
Es va aturar davant el mostrador d'una tenda de làmpades de vidre. Va veure una làmpada com la que hi ha penjada a la sala de la casa dels pares. Pot ser hauria d'avisar a la mare. Al manco per dir-li que estic bé. Al manco perquè sabi que no estic mort ni res d'això. Va, no hi pensis més. I Bonanat va continuar caminant fins que es va trobar a la porta del Pont. L'escenografia de la nit sobre el Karlov Most el va deixar sense paraules, però més encara el que hi va veure a sobre.
No hi havia dubtes, era n'Aina, d'esquena, però reconeixia l'abric vermell, la motxilla, la cara, els cabells i el caminar.
-Eh! Aina! Què hi fas aquí? --va cridar Bonanat, i sense pensar-s'ho dues vegades va començar a córrer cap a ella.
Ella, espantada, es va mig girar. Algú estava decidit a rompre el seu pla per aquesta nit. Un home que corria cap a ella, en la solitud del pont de'n Carles més enllà de la mitjanit. No, ningú m'espanyarà els meus plans, avui. Va començar a córrer tot l'aviat que podia. Com que en el primer esprint va perdre una sabata, va optar per córrer descalça. Ja no les necessitava.
-Aina, espera! Aina, som jo, en Bonanat!-cridava cada vegada més aprop aquell desconegut en una llengua incomprensible. Tenia por, però no a l'home que estava a punt d'enxampar-la, sinó al que tenia al davant. Les pedres a les butxaques i a la motxilla eren de cada vegada més feixugues.
Es va llançar a la gèlida aigua del riu Moldava amb l'esperança de que les pedres la portessin al fons. Volia que ningú, mai més, la tornàs a veure. Però aquell home ho va impedir. Estalviaré els detalls novel·lescs que afirmen que la mà d'aquell home la va alliberar del pes de les pedres, no sense abans passar per serioses dificultats que varen posar en perill la seva vida.
N'Aina es va despertar a un llit d'una habitació d'hotel. Portava un barnús. El llit estava cobert amb tres mantes, com a mínim. A l'habitació hi feia calor. Mirant cap al matí, a través de la finestra, hi havia l'home que havia impedit la seva desaparició al fons del Moldava. També portava un barnús. Quan el va veure vestit així, i en un acte reflex, n'Aina es va tocar la vagina per saber si havia estat violada. Ell es va girar. No la havia tocada.
-Per què no m'expliques què hi fas aquí? Per què t'has llançat al riu, Aina?

Si se us ocorre una nova opció, escriviu-la als comentaris, que a jo la imaginació avui i a aquestes hores, se m'acaba.

A.- Ella i Bonanat estableixen una relació amistosa. Ella el presenta a la seva família, una família que Bonanat esperava haver deixat enrera.
B.- Ella pretén fugir, però ell la persegueix, obsessiu, intentant trobar una resposta.
C.- Inicien una història d'amor que desembocarà al lloc d'on prové Bonanat.