Recorda (Capítol 6)

Record 1

Es va despertar de sobte. Espantada. No reconeixia el lloc on era.
A fora hi feia fosca.
Hi havia algú a la cadira de la dreta. Algú que vesteix de blanc.
Llegeix un diari.
-A quin hotel estic?- va demanar.

La persona de blanc es va retirar el diari de davant la cara.
-No ets a un hotel. Has tengut un accident i ara ets a l'hospital.

Aleshores va mirar el llum de neó de sobre seu.
Va tancar els ulls.
Intermitents beeps de fons.

Record 2

Algú manipulava les seves cames. Va obrir els ulls.
Un infermer l'estaven netejant. Va recordar que algú li havia dit que era a l'hospital.
Va intentar saber què li feia mal o on estava ferida. Es trobava fluixa però no podia determinar perquè.
No podia respirar be. Alguna cosa molestava al nas. Eren dos tubs que l'infermer, molt amablement, va decidir que no es podien tocar.
-Hola- va saludar.
-Hei- va respondre l'infermer.
-Què m'ha passat?
-Vares tenir un accident.
-Però que m'ha passat?- va demanar ella.
-Un moment.

Ella va demanar per un home.
Però cap infermer en va saber res.
En canvi varen deixar passar als seus pares i les va veure a través dels vidres. Sa mare es va dur una mà a la boca i va començar a plorar. Tot era massa confús.

Estava cansada. Pensar costava massa.
Va tancar lentament els ulls.
En guió cinematogràfic en diuen fus.

Record 3

Es va despertar però no va obrir els ulls.
Intentava seguir les converses dels infermers que trescaven per allà. Va entendre que aquell espai era la Unitat de Vigilància Intensiva d'un hospital. Va recordar als seus pares. No estic sola. Com a mínim sé això. Fes memòria. Recorda.
I va recordar.
Va recordar haver sortit de casa i haver baixat les escales. Va recordar caminar cap a l'aturada de bus. Va recordar comprar el diari al quiosc en el que el comprava cada dia. Va recordar haver... el diari... quin diari?
I no va recordar més.
Va obrir els ulls. Va intentar avisar a algú. Una infermera s'hi va apropar.
-Què m'ha passat?--va demanar.
-Estàs be? --La infermera va graduar els nivells de sèrum. Va endinsar més l'agulla sobre la pell de la mà. Després va pitjar botons a la màquina dels beeps. Tot semblava en ordre.
-Què m'ha passat? -- va insistir ella.
-Ets a l'UVI. No ho sé. Tens gana?
-Perquè som aquí?
-Has patit un traumatisme craniencefàlic. També tens el cúbit i el radi del braç dret romput. Apart de contusions múltiples.

No sap si es va acubar o es va dormir.

Record 4

-Desperta't.
Algú em frega la cara amb una tovallola banyada.
-Desperta't.
No puc despertar. Tenc són. Estic cansada, he de dormir més.
Recordo on sóc, però no se que hi faig aquí. No vull despertar. Vull dormir fins que surti de l'hospital. Quants de dies fa que he arribat? Però li varen obrir els ulls i el llum d'una llanterna petita apuntava directament a la pupil·la.
-Tot en ordre. Quan es desperti, que comenci a menjar.
Tenc son.

Record 5

Li varen contar tot el que havia passat a l'arribada a l'habitació. Sa mare li va dir que sembla que un camió va perdre el control i es va empotrar contra el quiosc. Un client va morir a l'instant, aixafat. El conductor, un al·lot que havia donat positiu al control d'alcoholèmia, estava en presó preventiva i que ella havia de donar gràcies d'estar viva. De cada vegada estava millor.
L'habitació era compartida.
Al llit del costat hi havia una al·lota que no rebia visites. De vegades respirava per una bombona d'oxigen. De vegades li faltava aire. Li feia ansietat.
El record és en la nit. Ella es desperta. Veu a la seva companya de l'habitació dreta, sembla cercar alguna cosa en una motxilla. Es gira cap a ella i diu que se'n va. Des del llit demana a on. Amb la motxilla a la mà respon que creu que a casa però que no ho sap.
-Em dic Clara, diu la noia del llit
-Jo som n'Aina, li respon la fugidissa companya de l'habitació.
Na Clara recorda que la coneix, però no recorda de què. D'una foto, pot ser?
N'Aina s'ha posat la motxilla i és a punt de sortir per la porta. El llum esbiaixat il·lumina cabells vermells.
-Espera --exclama na Clara des del llit.
N'Aina es gira i torna cap a l'habitació.
Na Clara esperava una situació com aquella per canviar les coses. Feia temps que ho cercava. L'adrenalina li recorria ara el cos i li donava una força que fins aquell moment no havia tingut. Això era una oportunitat immillorable. Na Clara, amb tot l'avantbraç romput i el traumatisme craneoencefàlic adolorit, es va incorporar i va demanar...

Tres opcions per a la pròxima frase:

A.- Creus en les casualitats?
B.- Puc venir amb tu?
C.- Quantes coses estranyes hi ha l'album de Andrew Gold, "what's wrong with this picture?"


Vota'n una.